Tema 20: Forces i cossos de seguretat

És la norma nuclear de tot el bloc de seguretat i apareix de forma transversal als temes 21, 22 i 23. Estudiar-la bé rendeix quatre vegades.

Última actualització: 8 d'agost de 2026

Dades clau

El tema 20 és un dels 38 del programa oficial que figura a l'annex II de les bases. S'enquadra en el que hem agrupat com a seguretat pública i deontologia, que comprèn els temes 20 a 24.

Què entra en aquest tema

Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.

Aquest és l'enunciat oficial del tema 20, i és tot el que diuen les bases. El que no diuen —i és el que decideix el resultat— és quins conceptes es pregunten de veritat i on són els paranys.

El que has de dominar

• Els principis bàsics d'actuació de l'article 5, de cita gairebé obligada.
• Les funcions de cada cos i el repartiment competencial.
• El règim de les policies locals dins d'aquesta llei marc.
• Les Juntes de Seguretat i els òrgans de coordinació.

Treballa sempre amb el text consolidat vigent, no amb la reproducció d'un manual. En «forces i cossos de seguretat» aquest matís decideix respostes: una redacció anterior pot donar per bona una alternativa que avui és incorrecta.

Els paranys freqüents

• Atribuir a la Guàrdia Urbana funcions reservades als cossos estatals o als Mossos.
• Oblidar que aquesta és una llei marc: les policies locals es regeixen també per la Llei 16/1991.
• Confondre policia judicial genèrica amb específica.

Aquestes confusions no són casuals: són el material amb què es construeixen els distractors del tema 20. Amb quatre alternatives i una sola correcta, n'hi ha prou que dos conceptes propers s'assemblin perquè la pregunta discrimini.

Com es pregunta a l'examen

És una llei marc i es pregunta com a tal: l'enunciat dona una funció, un òrgan o una dependència i demana a qui correspon. Els distractors no inventen res, mouen una peça un nivell. Per això aquí serveix de poc recitar l'article 5 i serveix molt tenir el mapa de títols: el I són els articles 1 a 8, el II els cossos estatals, el III les policies de les comunitats autònomes, el IV la col·laboració i la coordinació, i el V, els articles 51 a 54, les policies locals.

El primer parany és el de la policia judicial, i és el que més cau. L'article 29 diu que les funcions de policia judicial de l'article 126 de la Constitució les exerceixen les forces i cossos de seguretat de l'Estat a través de les seves unitats, i afegeix al segon apartat que el personal de policia de les comunitats autònomes i de les corporacions locals hi té caràcter col·laborador. L'article 53, quan enumera les funcions de les policies locals, escriu «participar en les funcions de policia judicial, en la forma establerta a l'article 29.2». Qualsevol alternativa que converteixi la Guàrdia Urbana en unitat orgànica de policia judicial és falsa, i el remitent creuat entre els dos articles és la prova.

El segon parany és l'article 54: la junta local de seguretat, diu la llei estatal, podrà constituir-se als municipis amb cos de policia propi, i la presideix l'alcalde. A Catalunya la resposta és una altra, i és el tema 22 qui la dona.

Les dades que cauen literalment

Tot el que hi ha en aquesta taula està verificat al text consolidat de la Llei Orgànica 2/1986 publicat al BOE.

Val la pena fixar-se en una cosa: el títol V, el que et regula, són quatre articles. És la part més curta de la llei i la que més et pregunten, i el gruix del que t'aplica no és aquí sinó al tema 21.

Com estudiar-lo

1. Parteix de l'enunciat oficial de l'annex II i localitza la norma que el desenvolupa.
2. Llegeix-la una vegada sense subratllar, per tenir-ne el mapa.
3. Construeix un esquema propi amb classificacions, terminis, òrgans i competències.
4. Tanca el material i escriu el que recordis. Comprova.
5. Fes un test específic d'aquest tema i registra els errors.
6. Torna-hi en dos dies, en una setmana i en tres.

La frontera amb els temes veïns

L'entradilla d'aquesta pàgina ja avisa que la norma travessa els temes 21, 22 i 23, i cada frontera és de naturalesa distinta. Amb el 21 és de desplegament: l'article 51 remet expressament a la legislació autonòmica, i la Llei 16/1991 és aquesta legislació. Amb el 22 és de contrast: el que aquí és potestatiu —la junta local— allà és obligatori. Amb el 23 és de plans: aquesta llei dona els principis d'actuació i la Llei Orgànica 4/2015 les potestats concretes amb què s'intervé al carrer.

La conseqüència per a l'ordre d'estudi és la més clara de tot el bloc: el 20 va primer, sempre, i els altres tres després. Fet a l'inrevés —i és freqüent, perquè el 21 sembla més útil per ser «la teva llei»— cada norma s'aprèn com un compartiment i les preguntes de frontera, que són les que separen, es fallen. Hi ha una quarta connexió, cap al tema 28: la detenció i la policia judicial es resolen amb l'article 29 a la mà. La seqüència completa és a el temari.

Com saber si el domines

Comprovació: escriu sis funcions policials en una columna i, al costat, quin cos les té i amb quin article. Després explica en veu alta per què l'article 53 no descriu la funció de policia judicial i es limita a reenviar al 29.2. Si no saps dir-ho, tens l'article memoritzat i no entès, i aquesta és exactament la diferència que mesura la pregunta.

L'error de mètode d'aquest tema és estudiar l'article 5 i donar la llei per feta. Passa perquè és l'article de tots els resums, però les preguntes que separen no són de principis: són de repartiment competencial, i el repartiment és a la resta de la llei. Comprova-ho amb tandes que barregin el 20 amb el 21 i el 22 a els tests.

El seu lloc al temari

El temari té 38 temes i el 20 n'ocupa la posició 20. El seu bloc, seguretat pública i deontologia, comprèn els temes 20 a 24, i convé abordar-lo amb visió de conjunt abans d'entrar tema a tema. L'estructura completa és a el temari.

Preguntes freqüents

Què entra al tema 20 de la Guàrdia Urbana?

Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. Correspon a l'annex II de les bases de la convocatòria.

Quant pesa el temari a l'examen?

La primera prova combina preguntes del temari de l'annex II amb cultura general i actualitat, i la part de temari és la més gran de les tres. Les bases en fixen la composició, però no publiquen cap repartiment tema a tema, i per això aquesta pàgina no en dona cap.

La Guàrdia Urbana és policia judicial?

Hi participa, amb caràcter col·laborador. L'article 29.1 de la Llei Orgànica 2/1986 atribueix les funcions de policia judicial de l'article 126 de la Constitució a les forces i cossos de seguretat de l'Estat a través de les seves unitats, i l'article 29.2 dona caràcter col·laborador al personal de policia de les comunitats autònomes i de les corporacions locals. L'article 53, en enumerar les funcions de les policies locals, hi remet expressament.

Contingut relacionat

Fonts oficials

• Ajuntament de Barcelona — Processos selectius, Guàrdia Urbana
• Seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona — convocatòria GUB 2025
• Institut de Seguretat Pública de Catalunya

GUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.