GUBTestEls simulacres
No serveixen per saber si aprovaries. Serveixen per descobrir què falla quan el rellotge corre.
Última actualització: 8 d'agost de 2026
Dades clau
| Format | 90 preguntes · 105 minuts |
|---|---|
| Segons per pregunta | 70 |
| Descompte | Una quarta part per error |
| Quan començar | Cobert el gruix del temari |
Un simulacre és un assaig en condicions reals: 90 preguntes, 105 minuts, sense consultes i amb el descompte aplicat. Si falta qualsevol d'aquestes condicions, no és un simulacre: és una tanda de tests.
Per a què serveixen de veritat
No per estimar la nota, que depèn de la dificultat concreta del qüestionari. Serveixen per detectar quatre coses que només apareixen sota pressió de temps:
- Si arribes al final o et quedes preguntes sense llegir.
- En quin tram perds el ritme, que sol ser el segon quart.
- Quants errors són de lectura i no de contingut.
- Si estàs deixant preguntes en blanc, cosa que aquí perd punts.
Reprodueix les condicions de la prova cultural i teòrica, amb temps real.
Fer un simulacreQuan començar
Quan tinguis cobert el gruix del temari. Fer-los abans mesura sobretot el que encara no has estudiat, i el resultat desanima sense informar.
A partir d'aquí, un per setmana al tram final és suficient. Més enllà d'això consumeixen temps que rendiria més repassant fallades.
Com corregir-los
- Compta encerts, errors i blancs per separat.
- Aplica el descompte: encerts menys un quart dels errors.
- Classifica cada error: no ho sabia, m'he confós, dubtava entre dues, no hi he arribat.
- Els de la tercera categoria són els més rendibles: el contingut hi és a mitges.
- Els de la quarta no són de temari, són de ritme.
- Anota quantes preguntes has deixat en blanc: cadascuna és un saldo positiu que has renunciat.
El repartiment 60/20/20
Un simulacre fidel ha de reproduir el repartiment de la prova: 60 % de temari, 20 % de cultura general i 20 % d'actualitat, que sobre 90 preguntes són 54, 18 i 18. Si el teu simulacre és només de temari, no estàs assajant l'examen.
És, a més, la millor manera de descobrir si el bloc d'actualitat el tens abandonat.
Les condicions que no es poden relaxar
- Cronòmetre visible i sense pauses.
- Sense consultar res, ni tan sols «per comprovar una».
- A la mateixa hora prevista de la prova, si la coneixes.
- Amb el descompte aplicat en corregir, sempre.
El simulacre que entrena una decisió equivocada
Aquest és el defecte més comú i el més car. Molts simulacres apliquen el descompte «estàndard» del sector —un terç d'un encert amb quatre alternatives, o directament cap descompte— i no el que fixen les bases d'aquesta convocatòria, que és una quarta part.
La diferència no és cosmètica: canvia la decisió correcta davant d'una pregunta dubtosa. Amb un terç, respondre a l'atzar és neutre i deixar en blanc és igual de bo. Amb un quart, respondre té esperança positiva i deixar en blanc és estrictament pitjor.
| Descompte per error | Esperança de respondre a l'atzar | Què entrena |
|---|---|---|
| Cap | Molt positiva | Respondre-ho tot, però amb una nota inflada que no informa |
| Un terç (neutre) | Zero | Deixar en blanc sense cost: la decisió contrària a la d'aquesta prova |
| Un quart (bases) | +0,0146 punts | Respondre-ho tot i afinar descartant alternatives |
Qui assaja durant mesos amb el descompte equivocat automatitza el gest de saltar-se les preguntes que no domina. El dia de la prova aquest gest costa punts, i no és un error de contingut: és un error d'entrenament. Comprova el descompte del teu simulacre abans de fer-ne cap més.
De net a nota
Corregir un simulacre acaba en un número. Si l'exercici en porta 90, el net és encerts − errors/4 i la nota surt de multiplicar-lo per 21/90. Com que els errors resten en quarts, el net sempre és múltiple de 0,25 i la nota avança a salts fixos de 0,0583 punts.
| Encerts | Errors | Net | Nota sobre 21 |
|---|---|---|---|
| 52 | 38 | 42,50 | 9,9167 · elimina |
| 52 | 37 | 42,75 | 9,9750 · elimina |
| 53 | 37 | 43,75 | 10,2083 · passa |
D'aquí surt una conseqüència que sorprèn i que és comprovable: ningú no pot treure exactament 10,00 en aquesta prova. Els 10,00 punts exigirien un net de 42,857, que no és múltiple de 0,25. La nota salta de 9,975 a 10,0333 sense passar pel 10,00.
Per això la frase «et cal un 10» és enganyosa. El que cal és el primer valor assolible per sobre del mínim, i és 10,0333. Si el teu simulacre et retorna un 10,00 clavat, no està aplicant l'aritmètica de la prova.
Els llindars, condicionats
Amb el descompte correcte aplicat, els llindars de referència són tres, i tots valen si l'examen porta les 90 preguntes màximes:
- Contestant només allò que se sap: calen 43 encerts. Amb 42 la nota és 9,80 i elimina.
- Contestant les 90: calen 53 encerts. Amb 52 la nota és 9,9167 i elimina.
- Sabent-ne 40 i responent a cegues les altres 50: l'esperança és 10,0625 i ja supera el mínim; amb 39 es queda en 9,8438.
El tercer llindar és el més útil per llegir un simulacre. Diu que endevinar les dubtoses baixa el llistó de respostes segures de 43 a unes 40, i que per tant l'objectiu d'entrenament no és «saber-ho tot», sinó arribar a la quarantena de respostes fermes i no deixar cap casella buida.
Què mesurar en cada simulacre
Un simulacre del qual només s'anota la nota s'ha desaprofitat. Val la pena registrar sempre les mateixes cinc dades i mirar-ne l'evolució, no el valor aïllat:
| Dada | Què t'explica |
|---|---|
| Preguntes en blanc | Punts als quals has renunciat; l'objectiu és zero |
| Encerts, errors i net | La nota real amb el descompte de les bases |
| Minut en què arribes a la pregunta 45 | Si el ritme et deixarà revisar |
| Errors per bloc | Si l'actualitat està abandonada |
| Errors de lectura sobre el total | Quant guanyaries només llegint millor |
Amb aquestes cinc files n'hi ha prou per decidir la setmana següent. Tres o quatre simulacres després, la sèrie diu més sobre la teva preparació que qualsevol nota individual.
El context que dona sentit a la nota
El mínim per no ser eliminat és de 10,00 sobre 21. Però superar-lo no garanteix res: només passen a la quarta prova les 1.000 millors classificades. Ver la nota de tall.
Preguntes freqüents
Com ha de ser un simulacre de la Guàrdia Urbana?
De 90 preguntes en 105 minuts, amb quatre alternatives, el descompte d'una quarta part per error aplicat i el repartiment real de 60 % temari, 20 % cultura general i 20 % actualitat.
Quan començar a fer simulacres?
Quan tinguis cobert el gruix del temari. Abans mesuren sobre tot el que encara no has estudiat i el resultat desanima sense aportar informació útil.
Per què importa tant el descompte que aplica el simulacre?
Perquè determina la decisió correcta davant d'un dubte. Amb el descompte neutre d'un terç, deixar en blanc no costa res; amb el d'un quart que fixen les bases, respondre té esperança positiva. Un simulacre amb el descompte equivocat entrena el gest contrari al que convé el dia de la prova.
Es pot treure un 10,00 exacte a la primera prova?
No. El net és sempre múltiple de 0,25 i els 10,00 punts exigirien un net de 42,857. La nota salta de 9,975 a 10,0333, de manera que el 10,00 no és un valor assolible.
Contingut relacionat
Fonts oficials
- Ajuntament de Barcelona — Processos selectius, Guàrdia Urbana
- Seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona — convocatòria GUB 2025
- Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Reprodueix les condicions de la prova cultural i teòrica, amb temps real.
Fer un simulacreGUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.