GUBTestLa prova de català
Nivell B2, cinquena prova i eliminatòria. Té exempció documental, i aquest és el detall que canvia la planificació de tothom.
Última actualització: 8 d'agost de 2026
Dades clau
| Ordre | Cinquena prova |
|---|---|
| Nivell | B2, intermedi |
| Parts | Escrita i oral |
| Qualificació | Apte / No apte |
| Exempció | Documental, si s'acredita el nivell |
La cinquena prova avalua els coneixements de llengua catalana de nivell B2 —l'antic nivell B—, de conformitat amb el Decret 37/2024 sobre avaluació i certificació de coneixements de llengua general de català i el Decret 161/2002.
És eliminatòria i es qualifica com a apte o no apte. Qui no la supera queda exclòs del procediment.
Les dues parts
- Expressió escrita: la redacció d'un text d'unes 150 paraules, col·loquial o mitjanament formal, més exercicis d'ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic. Durada màxima: 90 minuts.
- Expressió oral: una exposició oral i una conversa sobre temes generals d'actualitat, amb una durada màxima de 10 minuts.
GUBTest reuneix tests del temari, aptitudinals i simulacres amb el format real de la prova.
Descarregar GUBTestQuè diuen exactament les bases
Aquesta prova deixa poc marge d'interpretació. Les bases de la convocatòria de referència fixen el nivell, les dues parts, les durades i el règim d'exempció, i citen les dues normes que ordenen la certificació del català. Aquesta és la fitxa completa.
| Element | Què diuen les bases |
|---|---|
| Ordre | Cinquena prova del procés |
| Nivell exigit | Intermedi B2, l'antic nivell B |
| Part escrita | Durada màxima de 90 minuts |
| Part oral | Durada màxima de 10 minuts |
| Qualificació | Apte o no apte |
| Caràcter | Eliminatòria |
| Exempció | Documental, acreditant el nivell |
| Normes citades | Decret 37/2024, de 6 de febrer, i Decret 161/2002, d'11 de juny |
Les dues normes fan coses diferents i val la pena no confondre-les. El Decret 37/2024, de 6 de febrer, regula l'avaluació i la certificació de coneixements de llengua general de català: és el que defineix què vol dir tenir un B2 i qui el certifica. El Decret 161/2002, d'11 de juny, regula l'acreditació del coneixement del català en els processos de selecció de personal: és el que permet que una prova d'una oposició se substitueixi per un document. Hem comprovat que totes dues existeixen; el text que t'obliga, però, és sempre el de les bases que estiguin publicades quan et presentis.
Què significa el nivell B2
És el nivell intermedi del marc de referència: capacitat de comprendre textos complexos, expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat, i produir textos clars i detallats sobre temes diversos.
Per a una persona escolaritzada a Catalunya, sol ser un nivell assolit de facto. La dificultat, quan n'hi ha, no acostuma a ser de comprensió sinó de correcció escrita: accentuació, pronoms febles, concordances i registre.
B2, no C1: l'error més repetit
Circula molt material que atribueix a l'accés a agent de la Guàrdia Urbana un nivell C1 o la «suficiència C». No és el que demanen les bases de la convocatòria de referència, que exigeixen el nivell intermedi B2.
La confusió té un origen versemblant. Durant anys els nivells de català per a l'administració es van designar amb lletres soltes —A, B, C, D— i la lletra C, la de suficiència, és la que ha quedat associada popularment als llocs de treball públics. Però la lletra d'aquesta convocatòria és la B, que en la nomenclatura actual és el B2, i les bases ho escriuen amb l'equivalència al costat.
La diferència no és d'etiqueta. Són un examen distint, un certificat distint i, sobretot, un calendari distint per a qui l'hagi d'obtenir. Donar per fet un nivell superior al que es demana fa endarrerir la matrícula, allargar el curs i, en algun cas, renunciar a presentar-se per un requisit que no existeix.
Quant pesa dins del procés
Zero punts. I això no vol dir que importi poc: vol dir exactament el contrari.
La fase d'oposició es qualifica amb la suma de la primera, la segona, la tercera i la quarta prova —21 + 21 + 6 + 12 = 60 punts—, i la cinquena no hi entra. El català no et pot pujar ni una dècima a la llista de classificació, però et pot treure del procés encara que hagis quedat entre els primers d'aquests 60 punts.
És l'asimetria pròpia de les proves d'apte i no apte, i n'hi ha tres: aquesta, la sisena i la setena. Un aspirant amb una puntuació excel·lent i sense el nivell acreditat ni superat queda fora igual que un altre que hagués passat de límit. La conseqüència és de planificació: el temps que dediques al català no és temps d'acumular nota, és temps de reduir risc, i per això no compensa ajornar-lo fins que la resta estigui feta.
L'exempció, i per què ho canvia tot
Qui acrediti documentalment el nivell en el termini i la forma correctes queda exempt de fer la prova. Això no és una comoditat menor: és una prova menys en un procés de set, i una data menys al calendari.
El detall que decideix: l'acreditació té termini propi i s'ha de presentar quan les bases ho estableixin. Fer-ho tard significa haver de presentar-se igualment. Detall a l'exempció de català.
On encaixa al calendari
És la cinquena prova per l'ordre de les bases, però l'ordre numèric no és l'ordre del calendari. A la convocatòria GUB 2025 la prova de català es va convocar el 22 de novembre de 2025, un mes i mig després de la jornada del 4 d'octubre en què es van acumular la primera, la segona i la tercera prova i la primera part de la sisena. Les físiques van arribar més tard, entre el gener i el febrer de 2026.
Que la numeració i el calendari no coincideixin és el que desmunta la previsió de molta gent. Qui compta amb tenir marge «perquè és la cinquena» es pot trobar l'examen abans del que esperava, amb el temari encara calent i sense haver escrit res en català des de fa anys. Cap convocatòria posterior obliga a repetir aquest ordre, però la de referència mostra que la distància entre proves és imprevisible.
La recomanació és inequívoca: si no tens el nivell acreditat, resol-ho abans de començar res més. És el front amb el termini més llarg i el que menys es pot improvisar.
Com preparar-la
- Diagnostica primer: fes una prova de nivell per saber si el problema és de correcció escrita, de lèxic o d'expressió oral.
- Treballa la normativa: accentuació, pronoms febles, apostrofació i concordances són el nucli dels errors.
- Llegeix en registre formal: premsa i textos administratius. El temari de l'annex II serveix i entrena dos fronts alhora.
- Assaja l'exposició oral en veu alta sobre temes d'actualitat, amb rellotge.
- Escriu i corregeix: la producció escrita només millora produint.
Errors freqüents
- Preparar un C1 que no es demana i endarrerir el B2 que sí.
- Tenir el certificat i no presentar-lo dins el termini d'acreditació, cosa que obliga a examinar-se igualment.
- Treballar només la part escrita i arribar a l'oral sense haver parlat mai en veu alta amb rellotge.
- Confiar en el català de l'escola sense haver redactat res en registre formal des de fa anys.
- Deixar-la per al final perquè «no dona punts», que és precisament l'argument que la fa perillosa.
Preguntes freqüents
Quin nivell de català demanen a la Guàrdia Urbana?
El nivell B2 de català, l'antic nivell B, de conformitat amb el Decret 37/2024 sobre avaluació i certificació de coneixements de llengua general de català i el Decret 161/2002.
Es pot quedar exempt de la prova de català?
Sí. Qui acrediti documentalment el nivell exigit en el termini i la forma que estableixin les bases queda exempt de realitzar-la.
Com és la prova?
Té dues parts: una d'expressió escrita, amb exercicis de sintaxi i comprensió, i una d'expressió oral, amb una exposició i una conversa sobre temes generals d'actualitat.
Contingut relacionat
Fonts oficials
- Ajuntament de Barcelona — Processos selectius, Guàrdia Urbana
- Seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona — convocatòria GUB 2025
- Institut de Seguretat Pública de Catalunya
- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya — Decret 37/2024, de 6 de febrer, i Decret 161/2002, d'11 de juny
GUBTest reuneix tests del temari, aptitudinals i simulacres amb el format real de la prova.
Descarregar GUBTestGUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.