La nota de tall
Aquí no hi ha una nota de tall: n'hi ha tres filtres successius, i el segon elimina més gent que el primer.
Última actualització: 8 d'agost de 2026
Dades clau
| Fase d'oposició | Màxim 60 punts |
|---|---|
| Mínim 1a prova | 10,00 de 21 |
| Mínim 2a prova | 10,50 de 21 |
| Passen a la 4a prova | Les 1.000 millors |
| Convocats a l'entrevista | Mínim les 375 millors |
| Primera nota que supera la 1a prova | 10,0333 |
| Places | 134 |
La pregunta «quina és la nota de tall» està mal plantejada en aquesta oposició, perquè no hi ha una nota: hi ha mínims per prova i, després, filtres per posició que eliminen molta més gent.
No hi ha cap nota de tall publicada
Convé dir-ho abans que res: no existeix cap nota de tall publicada de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El que es publica en acabar el procés és una llista de classificació final per ordre de puntuació, i les places s'adjudiquen seguint aquest ordre fins a exhaurir-les.
La diferència no és terminològica. Una nota de tall, tal com s'utilitza la paraula, és un llindar conegut per endavant contra el qual et pots mesurar mentre estudies. Aquí hi ha dues coses distintes: uns mínims per prova, que són a les bases i sí que es coneixen abans, i una ordenació relativa que no existeix fins que tothom ha fet totes les proves.
Per això en aquesta pàgina no trobaràs cap xifra presentada com a «nota de tall», ni cap dada de participació. No n'hi ha cap de publicada a què remetre, i posar-hi un número inventat seria pitjor que reconèixer el buit.
El que sí es pot fer amb això és canviar la pregunta. En comptes de «quina nota necessito», la pregunta útil és «quin marge tinc sobre cada mínim i quantes posicions em costa cada error evitable». La primera no té resposta abans de l'examen; la segona es pot treballar cada setmana, i és la que acaba decidint on caus a la llista.
Els mínims per prova
| Prova | Puntuació | Mínim |
|---|---|---|
| 1a · Cultural i teòrica | 21 punts | 10,00 |
| 2a · Aptitudinals | 21 punts | 10,50 |
| 3a · Llengua estrangera | 6 punts | No elimina |
| 4a · Aptitud física | 12 punts | 8,00 en nota transformada |
| 5a · Català B2 | Apte / No apte | — |
| 6a · Personalitat i entrevista | Apte / No apte | — |
| 7a · Proves mèdiques | Apte / No apte | — |
La fase d'oposició es qualifica sobre 60 punts, que surten de sumar les quatre primeres proves.
L'escala real de la primera prova
El 10,00 de la primera prova és un mínim que ningú pot treure exactament, i val la pena entendre per què. La nota surt del net —encerts menys una quarta part dels errors—, i el net és sempre un múltiple de 0,25. Si l'examen porta les 90 preguntes màximes, cada punt de net val 21/90 i la nota avança a salts de 0,0583.
Per aterrar en un 10,00 clavat caldria un net de 10 ÷ (21/90) = 42,857…, que no és múltiple de 0,25 i, per tant, no és assolible. El que hi ha és un salt per damunt del mínim:
| Net | Nota sobre 21 | Resultat |
|---|---|---|
| 42,50 | 9,9167 | No supera |
| 42,75 | 9,9750 | No supera |
| 42,857… | 10,0000 | Inassolible |
| 43,00 | 10,0333 | Supera |
| 43,25 | 10,0917 | Supera |
Dit d'una altra manera: la primera nota que supera la prova és 10,0333, no 10,00, i entre 9,975 i 10,0333 no hi ha res. No canvia què has d'estudiar, però sí què has de mirar el dia que surtin les llistes, i explica per què cap acta publicarà mai un 10,00 exacte.
Amb la cautela de sempre: les bases parlen d'un «màxim de 90 preguntes» i no escriuen la fórmula de conversió del net als 21 punts. Els números d'aquesta secció valen si l'examen en porta 90, i la conversió és una derivació nostra, no text oficial.
Quants encerts calen
El mínim de 10,00 es pot traduir a preguntes, que és la unitat en què s'estudia. Tres maneres de fer l'examen donen tres llindars diferents:
| Com contestes | Encerts necessaris | Nota |
|---|---|---|
| Només allò que saps, la resta en blanc | 43 de 90 | 10,0333 |
| Les 90 preguntes, sense deixar-ne cap | 53 de 90 | 10,2083 |
| En saps 40 i respons a cegues les altres 50 | 40 segures | 10,0625 d'esperança |
Els marges són estrets per sota: amb 42 segures i la resta en blanc la nota és 9,80 i no supera; amb 52 encerts havent contestat les 90, és 9,9167 i tampoc. La tercera fila és la que canvia la preparació: respondre les dubtoses en lloc de deixar-les en blanc baixa el llistó de respostes segures de 43 a unes 40, perquè cada pregunta contestada a l'atzar aporta +0,0146 punts d'esperança. El mecanisme complet, a la prova cultural i teòrica.
Els tres llindars estan condicionats a que l'examen porti les 90 preguntes màximes. Amb menys preguntes, els números canvien; la lògica, no.
Els filtres per posició, que són els que decideixen
Això vol dir que la teva nota no competeix contra un llindar fix, sinó contra la resta d'aspirants. Un 11 sobre 21 supera el mínim i pot no arribar al lloc 1.000.
Reprodueix les condicions de la prova cultural i teòrica, amb temps real.
Fer un simulacrePer què no publiquem cortes històrics
Perquè no serien comparables. La nota de tall efectiva depèn de quanta gent es presenti i de com puntuï, i el filtre de les 1.000 fa que la xifra concreta variï molt entre convocatòries.
Publicar un número d'una convocatòria anterior com si fos un objectiu produiria una planificació equivocada. El que sí serveix és entendre el mecanisme.
L'empat a la darrera posició
Quan hi ha empat al lloc que determina el límit, les bases preveuen que passin totes les persones empatades, tant a la posició 1.000 com a la 375. I per a l'adjudicació final de places, l'ordre de desempat és: gènere menys representat, nota de la primera prova, de la segona, de la quarta i, finalment, la persona de més edat.
Què fer amb aquesta informació
- No planifiquis per al mínim. Preparar-se per al 10,00 és preparar-se per quedar fora.
- Cuida la tercera prova, encara que no elimini: sis punts que sumen al total i que ordenen.
- Les físiques no són apte o no apte: aporten fins a 12 punts al sumatori de 60.
- Redueix l'error evitable abans que ampliar temari: els fallos de lectura i de ritme són gratis de corregir.
Preguntes freqüents
Quina és la nota de tall de la Guàrdia Urbana de Barcelona?
No hi ha una nota de tall única. Hi ha mínims per prova —10,00 a la primera i 10,50 a la segona, sobre 21— i després filtres per posició: només passen a la quarta prova les 1.000 millors classificades.
Quantes persones passen a les proves físiques?
Les 1.000 millor classificades en el sumatori de les proves puntuables. En cas d'empat a la posició 1.000, hi passen totes les persones empatades.
Es pot treure un 10,00 exacte a la primera prova?
No. El net és sempre múltiple de 0,25 i un 10,00 exigiria un net de 42,857, que no és assolible: es passa de 9,975 a 10,0333, amb salts de 0,0583.
On es publica el resultat final del procés?
En una llista de classificació final per ordre de puntuació, publicada per l'Ajuntament de Barcelona. No es publica cap nota de tall prèvia.
Contingut relacionat
Fonts oficials
- Ajuntament de Barcelona — Processos selectius, Guàrdia Urbana
- Butlletí Oficial de la Província de Barcelona — bases de la convocatòria GUB 2025, de 12 de març de 2025
- Seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona — convocatòria GUB 2025
- Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Reprodueix les condicions de la prova cultural i teòrica, amb temps real.
Fer un simulacreGUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.