La prova cultural i teòrica

Un sol test amb tres continguts diferents. El menys estudiat no és el temari: és l'actualitat.

Última actualització: 8 d'agost de 2026

Dades de la darrera convocatòria publicada. Corresponen a la convocatòria GUB 2025 de l'Ajuntament de Barcelona, que continua en fase final. No hi ha cap convocatòria de 2026 publicada. Verifica sempre les bases vigents.

Dades clau

OrdrePrimera prova
FormatQüestionari tipus test
ContingutsTemari, cultura general i actualitat
CaràcterEliminatòria

La primera prova és un qüestionari tipus test que combina tres blocs de contingut en un sol exercici: el temari de l'annex II, cultura general i actualitat política, econòmica, social i cultural.

Aquesta combinació és una particularitat de la Guàrdia Urbana que la distingeix d'altres oposicions policials, on el teòric se cenyeix al programa oficial.

El format oficial

Les bases de la convocatòria de referència descriuen la prova amb prou detall per treballar-hi amb números. És un qüestionari de preguntes tipus test amb un màxim de 90 preguntes, cada una amb quatre alternatives de resposta i una durada màxima de 105 minuts. Es qualifica sobre 21 punts i el mínim per no quedar eliminat és 10,00.

ElementQuè diuen les bases
Nombre de preguntesMàxim de 90
Alternatives per preguntaQuatre
Durada màxima105 minuts
Puntuació21,00 punts
Mínim per superar-la10,00, és a dir el 47,62 %
Resposta erròniaDescompta una quarta part d'una correcta
Resposta en blancNo resta puntuació
Repartiment del contingutTemari 60 %, cultura general 20 %, actualitat 20 %

Dos advertiments abans de fer cap càlcul. El primer: les bases diuen «màxim de 90 preguntes», no 90 exactes, de manera que qualsevol llindar expressat en encerts val si l'examen en porta 90. El segon: la conversió del nombre net d'encerts als 21 punts no està escrita com a fórmula a les bases; és la lectura raonable que totes les preguntes valen igual i que el màxim és 21,00. Ho publiquem com a derivació nostra, no com a text oficial.

Amb aquestes xifres, cada pregunta val 0,2333 punts i cada error en resta 0,0583. Calen quatre errors per anul·lar un encert, i aquesta proporció és tota la clau de la secció que ve després.

Els tres blocs

Les bases fixen un màxim de 90 preguntes, no un nombre tancat. Els càlculs d'aquesta pàgina valen si l'examen les porta totes: amb menys preguntes canvien les xifres absolutes, però no el raonament. Consulta sempre les bases vigents abans de planificar.
Fes un simulacre complet

Reprodueix les condicions de la prova cultural i teòrica, amb temps real.

Fer un simulacre

Per què aquí endevinar renda

Amb quatre alternatives, la penalització neutra —la que faria que respondre a l'atzar no aportés ni restés res— seria descomptar un terç d'un encert. Les bases en descompten una quarta part. Com que un quart és menys que un terç, l'esperança de contestar a l'atzar no és zero: és positiva.

El càlcul, amb v = 21/90 = 0,2333 punts per pregunta: encertes una de cada quatre vegades i falles les altres tres, de manera que E = ¼·v − ¾·(v/4) = +v/16. Són +0,0146 punts per cada pregunta contestada a cegues. Respondre les 90 sense ni llegir-les té una esperança de +1,3125 punts, que és exactament una setzena part de la nota màxima.

Què fas amb una pregunta que no sapsEsperança de punts
Deixar-la en blanc0,0000
Respondre a l'atzar entre les quatre+0,0146
Descartar-ne una i triar entre tres+0,0389
Descartar-ne dues i triar entre dues+0,0875

Cap fila d'aquesta taula és negativa, i aquí hi ha tota la conseqüència pràctica: deixar una pregunta en blanc no és mai la millor opció en aquesta prova. És el contrari del que recomana gairebé tot el sector, que arrossega la intuïció d'altres oposicions on la penalització sí que és neutra i on callar surt a compte.

Traduït a encerts: si contestes només allò que domines, et calen 43 respostes correctes de 90 per superar el mínim; si en domines 40 i respons a cegues les 50 restants, l'esperança ja el supera. Endevinar les dubtoses baixa el llistó de respostes segures de 43 a unes 40. Els números, un a un, a la nota de tall.

Això no és una invitació a jugar-hi. L'esperança positiva descriu el comportament del conjunt de l'examen, no el d'una pregunta concreta: en una sola pregunta, o encertes o falles. El que diu l'aritmètica és que, un cop has fet tot el que sabies, marcar el que et queda és millor que no marcar-ho.

El ritme de la prova

105 minuts són 6.300 segons. Repartits entre 90 preguntes surten 70 segons exactes per pregunta. Si en reserves cinc per revisar i traspassar respostes, el ritme baixa a uns 66 segons. No és un temps ajustat per a un test de coneixements, i per això el problema real no acostuma a ser la velocitat sinó la gestió dels dubtes.

El procediment que aprofita l'aritmètica anterior és senzill i s'ha d'assajar cronometrat: una primera passada responent el que saps i marcant el que et fa dubtar sense encallar-t'hi, una segona passada sobre les marcades descartant alternatives —cada alternativa que elimines multiplica l'esperança— i una tercera passada final en què no queda cap casella buida. L'ordre importa: decidir a l'atzar al principi et fa gastar el temps que necessitaves per raonar les dubtoses.

El bloc que ningú prepara

L'actualitat. És l'únic contingut que no es pot estudiar amb antelació: depèn de què passi els mesos previs a la prova. I com que no hi ha temari, no genera sensació de progrés, així que s'ajorna.

La preparació correcta no és llegir molt els últims dies: és seguir l'actualitat de forma sostinguda des del començament, amb un registre propi dels fets rellevants. Detall a l'actualitat a la prova.

Com preparar el bloc de temari

Amb tests des del primer tema, no al final. Recuperar informació de la memòria consolida molt més que rellegir, i amb un programa que canvia entre convocatòries convé treballar sempre amb l'annex vigent. Consulta el temari.

Com preparar la cultura general

És el bloc més difús i el que més ansietat genera. Ajuda acotar-lo: les bases el defineixen com les matèries del nivell de titulació exigit, no com un coneixement enciclopèdic il·limitat.

Amb aquesta definició, el treball útil és repassar continguts de batxillerat en àrees bàsiques —llengua, geografia, història, ciències socials— més que acumular dades curioses.

Errors freqüents

Preguntes freqüents

Què entra a la prova teòrica de la Guàrdia Urbana?

Tres blocs en un mateix test: el temari de l'annex II de les bases, cultura general del nivell de titulació exigit i actualitat política, econòmica, social i cultural.

Quantes preguntes té?

Les bases de la convocatòria de referència fixen un màxim de 90 preguntes, amb quatre alternatives cadascuna i una durada màxima de 105 minuts. Es qualifica sobre 21 punts i el mínim per superar-la és 10,00.

Com penalitzen les respostes errònies?

Cada resposta errònia descompta una quarta part del valor d'una resposta correcta, i les respostes en blanc no resten puntuació. Calen quatre errors per anul·lar un encert.

Convé deixar preguntes en blanc?

No. Amb quatre alternatives la penalització neutra seria un terç i les bases en descompten un quart, de manera que l'esperança de contestar a l'atzar és positiva: +0,0146 punts per pregunta.

Contingut relacionat

Fonts oficials

Fes un simulacre complet

Reprodueix les condicions de la prova cultural i teòrica, amb temps real.

Fer un simulacre

GUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.