Com estudiar l'oposició

Set proves i un temari de 38 temes. El problema no és estudiar més: és repartir bé el temps entre fronts que no competeixen igual.

Última actualització: 8 d'agost de 2026

Dades clau

Aquesta oposició té una dificultat que no és la del temari: set fronts simultanis que no responen al mateix tipus d'esforç. El temari es memoritza, els aptitudinals s'entrenen, les físiques exigeixen adaptació fisiològica i els idiomes necessiten temps calendari.

Repartir malament el temps entre ells costa més places que estudiar poc.

Els dos mètodes que funcionen

Recuperació activa

Llegir, tancar el material i escriure el que recordis. Després comprovar. Produeix una sensació desagradable de dificultat i és exactament per això que funciona: rellegir genera fluïdesa, no memòria.

La forma més eficient d'aplicar-ho és fer tests des del primer tema, no al final. Cada pregunta és un acte de recuperació.

Repàs per taxa d'error

No repassis linealment. Registra què falles i fes que el que falles torni aviat i el que domines s'espaï. Amb 38 temes, repassar-ho tot per igual és matemàticament impossible en un cicle raonable.

Com repartir el temps entre fronts

1. El català, primer de tot. Si no el tens acreditat, resol-ho abans que res: té termini d'examen i d'expedició que no controles.
2. Els permisos B i A2, per la mateixa raó. El codi 78 pot obligar-te a repetir una prova.
3. Les físiques, des del dia u. L'adaptació fisiològica no s'accelera i forçar-la lesiona.
4. Els aptitudinals, quinze minuts diaris. La corba de millora s'aplana ràpid, però cal començar.
5. L'actualitat, en segon pla i constant. És l'únic bloc que no es pot recuperar al final.
6. El temari, el gruix del temps. És el 60 % de la primera prova i el que més volum té.

Per què el temari va l'últim de la llista

No perquè importi menys: és el que més hores necessita. Va l'últim perquè és l'únic que depèn només de tu. Els altres tenen terminis externs, calendaris d'examen o processos biològics que no pots comprimir.

Un opositor amb el temari a mitges però el català acreditat i les físiques a punt està millor situat que un que ho sap tot i descobreix el codi 78 en presentar la instància.

El bloc que més es descuida

El tema 11, coneixement de la ciutat, i el bloc d'ordenances municipals. Semblen fàcils perquè no tenen dificultat conceptual, i són extensos i molt preguntables. Ver el temari.

L'aritmètica que ordena l'estudi

Hi ha un número que hauria de presidir el pla d'estudi d'aquesta oposició, i no és el 38. És el 43: les respostes correctes que calen per superar el mínim de 10,00 punts de la primera prova si es contesta només allò que se sap. I n'hi ha un segon, el 40, que és el mateix llistó quan, a més, es responen a l'atzar les preguntes dubtoses.

La distància entre tots dos números surt del descompte. Cada error resta una quarta part d'un encert i cada pregunta val 21/90 = 0,2333 punts, de manera que respondre a cegues té una esperança de +0,0146 punts en comptes de zero. Amb cinquanta preguntes contestades a l'atzar, l'esperança acumulada és de +0,73 punts: prou per convertir un 9,33 en un 10,06.

La lectura per al pla d'estudi és directa. Un pla que persegueix «saber-ho tot» és inassolible amb 38 temes i tres blocs de contingut. Un pla que persegueix una quarantena de respostes segures i cap casella buida és exigent però finit, i es pot mesurar cada setmana amb tests.

La sessió de repàs de fallades

És la peça que més gent omet i la que més rendeix, perquè és l'única que ataca directament el que et separa del llindar. Necessita un dia fix a la setmana i un procediment estable:

1. Recull totes les preguntes fallades de la setmana, sense filtrar-les per tema.
2. Classifica cada fallada en una de tres caselles: no ho sabia, ho sabia i m'he confós, o dubtava entre dues alternatives.
3. Torna a la font només en el primer cas: les altres dues no es resolen rellegint, sinó tornant a fer preguntes del mateix punt.
4. Reprograma-les a set dies vista, i les que tornis a fallar, a tres.
5. Dona-les per tancades quan les encertis dues vegades separades en el temps, no la primera.

La classificació és el pas que aporta informació. Les fallades del segon i el tercer tipus són les més rendibles del procés: el contingut ja hi és a mitges i el cost de consolidar-lo és baix comparat amb el d'estudiar un tema des de zero.

Com saber si el mètode funciona

La sensació de fluïdesa no és un indicador: rellegir la produeix sense generar memòria. Els indicadors que sí que informen són tres i es poden anotar en un full:

• Encerts en preguntes de temes tancats fa més de quinze dies. Mesura retenció, no estudi recent.
• Proporció de fallades del tipus «dubtava entre dues» sobre el total. Si baixa, el contingut s'està consolidant; si puja, hi ha confusió entre conceptes propers.
• Temps per pregunta en tests cronometrats. La primera prova dona 70 segons per pregunta si en porta 90, i llegir enunciats llargs d'ordenances en consumeix més.

Si els tres es mouen en la bona direcció, el mètode funciona encara que el volum d'hores sigui menor del que t'agradaria. Si cap es mou, afegir hores no ho arreglarà.

Quan el temps és curt

Amb poques setmanes per davant, el repartiment òptim canvia. El que no es pot comprimir continua sent prioritari —el certificat de català, els permisos i l'adaptació física—, i el temari passa a treballar-se per cobertura i no per profunditat: val més haver vist els 38 temes una vegada i haver-ne fet tests que dominar-ne vint i desconèixer-ne divuit.

El motiu torna a ser aritmètic. Amb la penalització d'un quart, una pregunta d'un tema que has vist per sobre no és una pregunta perduda: és una pregunta en què pots descartar una o dues alternatives, i descartar-ne una ja multiplica per més del doble l'esperança de respondre-la. La cobertura parcial de tot el programa val més que el domini parcial de la meitat.

Errors de mètode freqüents

• Subratllar com a activitat principal. És reconeixement, no recuperació.
• Estudiar amb material d'una convocatòria anterior, quan el temari ha canviat.
• Deixar els aptitudinals per al final, quan la millora necessita setmanes.
• No cronometrar mai: la primera prova són 90 preguntes en 105 minuts.
• Confondre hores assegut amb hores efectives.

Preguntes freqüents

Quant es triga a preparar la Guàrdia Urbana de Barcelona?

Depèn del punt de partida, però el factor limitant sol ser el requisit de català i els permisos de conduir, no el temari. Convé resoldre aquests fronts abans de començar amb els 38 temes.

Quin és el millor mètode per al temari?

La recuperació activa: llegir, tancar el material, escriure el que es recordi i comprovar. I fer tests des del primer tema en lloc de reservar-los per al final.

Quantes respostes correctes calen per superar la primera prova?

Si la prova en porta 90, calen 43 encerts contestant només allò que se sap. Si també es responen a l'atzar les dubtoses, el llistó de respostes segures baixa a unes 40, perquè el descompte d'un quart fa que endevinar tingui esperança positiva.

Convé repassar tots els temes per igual?

No. Amb 38 temes, repassar-ho tot al mateix ritme és inviable en un cicle raonable. El repàs s'ha de repartir per taxa d'error: el que falles torna aviat i el que domines s'espaia.

Contingut relacionat

Fonts oficials

• Ajuntament de Barcelona — Processos selectius, Guàrdia Urbana
• Seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona — convocatòria GUB 2025
• Institut de Seguretat Pública de Catalunya

GUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.