El raonament abstracte

Sense paraules ni números: només regles. És el bloc que millor mesura capacitat pura i el que més recompensa un mètode ordenat.

Última actualització: 8 d'agost de 2026

Dades clau

El raonament abstracte treballa amb figures i no requereix coneixement verbal ni numèric. Per això es considera la mesura més propera a la capacitat de raonament general: no depèn del que hagis estudiat ni del teu vocabulari.

La tasca és sempre la mateixa: hi ha una regla oculta que genera la seqüència o la matriu, i cal descobrir-la per completar-la. És un dels tres tests de la segona prova, i el mínim de 10,50 punts s'aplica al conjunt, no a aquest bloc per separat.

Quins formats apareixen

• Sèries de figures: seqüència que continua.
• Matrius: quadrícula amb una casella buida.
• Figura que no encaixa: identificar l'element discordant d'un conjunt.
• Analogies figuratives: la relació entre dues figures traslladada a un altre parell.

Els dos últims formats tenen mecanismes propis que convé no barrejar. A la figura que no encaixa no busques una regla que continuï, sinó el criteri que comparteixen tots els elements menys un; si el teu criteri en deixa fora dos, el criteri és equivocat i cal canviar-lo, no forçar-lo. A l'analogia figurativa, en canvi, la relació té direcció, igual que a les analogies de paraules: la transformació que porta de la primera figura a la segona ha d'aplicar-se en el mateix sentit al segon parell, i el distractor habitual és el que l'aplica al revés.

Hi ha una confusió que travessa tots els formats i val la pena aïllar-la: girar no és reflectir. Una figura rotada conserva l'ordre dels seus elements; una figura reflectida l'inverteix. Amb figures simètriques les dues operacions donen el mateix resultat i l'ítem no discrimina, així que quan un ítem inclou una figura asimètrica sol ser precisament perquè aquesta és la distinció que es posa a prova.

El mètode: buscar per dimensions, en ordre

L'error del principiant és mirar la figura sencera i esperar que la regla aparegui. Funciona de vegades, i quan no funciona no hi ha pla B. El mètode fiable consisteix a revisar dimensions una per una, sempre en el mateix ordre:

1. Quantitat: augmenta o disminueix el nombre d'elements?
2. Posició: alguna cosa es desplaça, i amb quin pas?
3. Rotació: algun element gira, i quants graus per pas?
4. Forma: canvia el tipus de figura seguint un cicle?
5. Emplenat o color: alterna, es propaga, s'inverteix?
6. Mida: creix o decreix de manera regular?

Una matriu desmuntada pas a pas

Aquesta matriu és nostra i està construïda amb tres regles independents, que és la densitat habitual d'un ítem de dificultat mitjana. Llegeix-la abans de mirar la solució:

Aplicant el recorregut per dimensions: la forma no canvia dins d'una columna, de manera que la casella buida ha de ser un triangle. L'emplenat no canvia dins d'una fila, així que ha de ser ple. I la quantitat creix d'un en un tant si avances una columna com si baixes una fila, cosa que dóna sis punts per les dues lectures. La resposta és un triangle ple amb sis punts.

Fixa't en el detall que fa robusta la solució: la tercera regla es pot comprovar dues vegades, per fila i per columna, i totes dues coincideixen. Quan una comprovació doble encaixa, ja no cal mirar les altres alternatives.

El que gradua la dificultat en aquest bloc és, sobretot, quantes regles actuen alhora i si alguna opera sobre el conjunt de la figura en comptes de sobre un element. Un ítem difícil no té figures més complicades: en té una més de regla, o una regla que només es veu comparant dues caselles no contigües.

En matrius, les dues lectures

Una matriu té regla per files i regla per columnes, i sovint són diferents. Comprovar només una direcció és la causa més freqüent d'error en aquest format. Quan totes dues coincideixen a assenyalar la mateixa alternativa, la resposta és segura.

Hi ha un tercer mecanisme que convé conèixer perquè no es veu amb el recorregut per dimensions: les regles de combinació. En algunes matrius, la tercera casella d'una fila és la suma de les dues primeres —hi apareixen tots els elements—, o la seva resta, on desapareix el que les dues comparteixen. Si les dimensions no donen res, prova de llegir la fila com una operació entre figures.

Els distractors típics

• El que compleix una regla i no l'altra: correcte per files, incorrecte per columnes.
• El que continua la sèrie un pas de més, avançant-se a la posició demanada.
• L'especular, que reprodueix la figura correcta invertida.
• El «gairebé»: idèntic llevat d'un element petit, que és justament el que discrimina.

Com entrenar

Aquest bloc és el millor exemple de per què la corba de millora dels aptitudinals s'aplana: gairebé tot el que es guanya és reconeixement de famílies de regla. Les primeres setmanes descobreixes que existeixen la rotació per passos o l'alternança cíclica; a partir d'aquí, les identifiques en segons.

La pràctica útil és la variada i amb revisió d'errors. Repetir cent sèries del mateix tipus no afegeix res un cop dominat. I comença sense cronòmetre fins que el recorregut per dimensions surti sol.

Un exercici que rendeix molt i costa poc: construeix matrius tu mateix, com la d'aquesta pàgina. Tria tres dimensions, decideix quina mana per files i quina per columnes, i escriu després els tres distractors que cadascuna generaria. Qui ha vist la matriu des del costat de qui la fabrica triga molt menys a desmuntar-la.

És també el bloc més lent per ítem, i per això el temps guanyat en verbal acaba consumint-se aquí. Practicar els tres blocs seguits, i no cadascun pel seu compte, és el que entrena aquest repartiment.

Preguntes freqüents

Què mesura el raonament abstracte?

La capacitat de detectar regles en seqüències de figures sense suport verbal ni numèric, per la qual cosa es considera una mesura propera al raonament general.

Com es resol una matriu de figures?

Comprovant la regla per files i la regla per columnes, que poden ser diferents. Quan totes dues lectures assenyalen la mateixa alternativa, la resposta és segura.

Què fa difícil un ítem d'abstracte?

El nombre de regles que actuen alhora sobre la mateixa figura, i que alguna operi sobre el conjunt i no sobre un element aïllat. Les figures complicades no són, per si soles, ítems difícils.

Hi ha una nota mínima del bloc abstracte?

No consta cap mínim per bloc. El mínim de 10,50 punts sobre 21,00 s'exigeix al conjunt de la segona prova.

Contingut relacionat

Fonts oficials

• Ajuntament de Barcelona — Processos selectius, Guàrdia Urbana
• Seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona — convocatòria GUB 2025
• Institut de Seguretat Pública de Catalunya

GUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.