Tema 30: El dret de reunió
En una ciutat com Barcelona, aquest tema té aplicació constant. I la distinció entre comunicar i autoritzar és el parany que més es repeteix.
Última actualització: 8 d'agost de 2026
Dades clau
| Número | Tema 30 de 38 |
|---|---|
| Bloc | Procediment penal i drets |
| Font | Annex II de les bases |
| Pes a la prova | Primera prova, part de temari |
El tema 30 és un dels 38 del programa oficial que figura a l'annex II de les bases. S'enquadra en el que hem agrupat com a procediment penal i drets, que comprèn els temes 28 a 33.
Què entra en aquest tema
Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió.
Aquest és l'enunciat oficial del tema 30, i és tot el que diuen les bases. El que no diuen —i és el que decideix el resultat— és quins conceptes es pregunten de veritat i on són els paranys.
El que has de dominar
- El concepte de reunió i les que queden fora de la llei.
- La comunicació prèvia a l'autoritat: termini i contingut.
- Els supòsits de prohibició o modificació i la seva motivació.
- La suspensió i dissolució de reunions i manifestacions.
- Les garanties del dret i els seus límits.
Treballa sempre amb el text consolidat vigent, no amb la reproducció d'un manual. En «el dret de reunió» aquest matís decideix respostes: una redacció anterior pot donar per bona una alternativa que avui és incorrecta.
Els paranys freqüents
- Confondre comunicació prèvia amb autorització: la reunió no s'autoritza, es comunica.
- Aplicar la dissolució fora dels supòsits taxats.
- Oblidar els supòsits exclosos de l'àmbit de la llei.
Tests per tema sobre el programa de l'annex II de les bases.
Practicar per temesAquestes confusions no són casuals: són el material amb què es construeixen els distractors del tema 30. Amb quatre alternatives i una sola correcta, n'hi ha prou que dos conceptes propers s'assemblin perquè la pregunta discrimini.
Com es pregunta a l'examen
Aquest tema es pregunta amb números. És una llei curta i en conté cinc terminis, tots en articles distints i tots intercanviables entre ells: és el material perfecte per a un test de quatre alternatives, i és per això que cau amb regularitat.
Abans dels números hi ha el parany conceptual, que l'entradilla d'aquesta pàgina ja anuncia. L'article 3 diu que cap reunió estarà sotmesa al règim d'autorització prèvia i que l'autoritat governativa ha de protegir les reunions i manifestacions davant de qui les vulgui impedir o pertorbar. La comunicació de l'article 8 és, per tant, un deure dels organitzadors i no una sol·licitud: no hi ha res que «s'atorgui», i qualsevol alternativa redactada amb el verb autoritzar està construint el distractor.
Després venen les xifres, i convé aprendre-les en bloc perquè s'ataquen entre elles. L'article 1 defineix la reunió com la concurrència concertada i temporal de més de vint persones amb una finalitat determinada, i el distractor clàssic escriu «vint o més». L'article 8 exigeix comunicar per escrit amb una antelació de deu dies naturals com a mínim i trenta com a màxim, i permet baixar a vint-i-quatre hores quan concorrin causes extraordinàries i greus. L'article 10 dona a l'autoritat un màxim de setanta-dues hores per notificar de manera motivada la prohibició o la modificació, i l'article 11 obre un recurs contenciós administratiu amb un termini de quaranta-vuit hores. Deu, trenta, vint-i-quatre, setanta-dues i quaranta-vuit: memoritzats solts, es barregen.
Les dades que cauen literalment
Tot això està verificat al text consolidat de la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, publicat al BOE.
| Dada | On és | Per què cau |
|---|---|---|
| Dret de reunió pacífica i sense armes, amb comunicació prèvia a l'autoritat | Constitució, article 21 | El marc, i connecta amb el tema 1 |
| Concurrència concertada i temporal de més de vint persones amb finalitat determinada | Article 1 | Xifra literal; el distractor escriu «vint o més» |
| Reunions excloses: domicilis, locals per raons familiars, entitats en llocs tancats, professionals i establiments militars | Article 2 | Enumeració curta i preguntable |
| Cap reunió sotmesa a autorització prèvia, i deure de protecció de l'autoritat | Article 3 | El nucli conceptual del tema |
| Supòsits de suspensió i dissolució per l'autoritat governativa | Article 5 | Són taxats; el distractor n'afegeix |
| Comunicació per escrit amb deu dies naturals d'antelació com a mínim i trenta com a màxim | Article 8 | Dues xifres en una sola frase |
| Causes extraordinàries i greus: antelació mínima de vint-i-quatre hores | Article 8 | Tercera xifra del mateix article |
| Prohibició o modificació motivada, notificada en un màxim de setanta-dues hores | Article 10 | Quarta xifra, i la més confosa |
| Recurs contenciós administratiu en el termini de quaranta-vuit hores | Article 11 | Cinquena xifra, i la que menys s'estudia |
La taula es llegeix com una línia de temps: primer es comunica, després l'autoritat té un termini per respondre i, si respon prohibint, s'obre un termini per impugnar. Ordenats així, els cinc terminis deixen de ser una llista i passen a ser una seqüència.
Com estudiar-lo
- Parteix de l'enunciat oficial de l'annex II i localitza la norma que el desenvolupa.
- Llegeix-la una vegada sense subratllar, per tenir-ne el mapa.
- Construeix un esquema propi amb classificacions, terminis, òrgans i competències.
- Tanca el material i escriu el que recordis. Comprova.
- Fes un test específic d'aquest tema i registra els errors.
- Torna-hi en dos dies, en una setmana i en tres.
La frontera amb els temes veïns
Amb el tema 1 la frontera és de nivell: l'article 21 de la Constitució reconeix el dret i imposa la comunicació prèvia, i aquesta llei orgànica el desplega. La conseqüència per a l'ordre d'estudi és barata: rellegeix aquell article el mateix dia que entris en aquest tema. Costa un minut i evita estudiar els terminis sense saber de quin dret pengen.
Hi ha dues fronteres més, i totes dues afecten la feina diària. Amb el tema 23 la separació és entre el dret i la seva pertorbació: aquesta llei regula com s'exerceix una reunió, i el règim de la seguretat ciutadana entra quan hi ha conductes que la desborden. I amb els temes 15 i 16 la frontera és d'objecte: l'ocupació de la via i el desviament del trànsit tenen normativa pròpia, i no es resolen amb aquesta llei encara que passin durant una manifestació. El mapa complet és a el temari.
Com saber si el domines
Comprovació: agafa una manifestació convocada per d'aquí a cinc dies i respon sense mirar. És vàlida la comunicació. Què hauria de concórrer perquè ho fos. Quant té l'autoritat per contestar. Què pot fer l'organitzador si la resposta és prohibir. I quantes persones calen perquè allò sigui una reunió a efectes de la llei. Si dubtes en dues de les cinc, el tema encara no és teu.
L'error de mètode aquí és de mig camí. Molts opositors es queden amb la idea correcta —que la reunió es comunica i no s'autoritza— i donen el tema per entès, sense memoritzar els cinc terminis; d'altres memoritzen els terminis i no saben dir què passa si no es comunica. L'examen pregunta les dues coses, i sovint en la mateixa pregunta. Comprova-ho amb tandes que barregin el 30 amb el 23 a els tests.
El seu lloc al temari
El temari té 38 temes i el 30 n'ocupa la posició 30. El seu bloc, procediment penal i drets, comprèn els temes 28 a 33, i convé abordar-lo amb visió de conjunt abans d'entrar tema a tema. L'estructura completa és a el temari.
Preguntes freqüents
Què entra al tema 30 de la Guàrdia Urbana?
Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió. Correspon a l'annex II de les bases de la convocatòria.
Quant pesa el temari a l'examen?
La primera prova combina preguntes del temari de l'annex II amb cultura general i actualitat, i la part de temari és la més gran de les tres. Les bases en fixen la composició, però no publiquen cap repartiment tema a tema, i per això aquesta pàgina no en dona cap.
Una manifestació s'ha d'autoritzar?
No. L'article 3 de la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, estableix que cap reunió estarà sotmesa al règim d'autorització prèvia. El que exigeix l'article 8 és una comunicació per escrit a l'autoritat governativa, feta pels organitzadors o promotors amb una antelació de deu dies naturals com a mínim i trenta com a màxim, que pot reduir-se a vint-i-quatre hores quan concorrin causes extraordinàries i greus que justifiquin la urgència. L'autoritat pot prohibir o modificar la reunió per resolució motivada, notificada en un termini màxim de setanta-dues hores.
Contingut relacionat
Fonts oficials
- Ajuntament de Barcelona — Processos selectius, Guàrdia Urbana
- Seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona — convocatòria GUB 2025
- Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Tests per tema sobre el programa de l'annex II de les bases.
Practicar per temesGUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.