Tema 29: El procediment d'habeas corpus

És curt i molt rendible. A més, enllaça directament amb el tema 28: informar el detingut d'aquest dret forma part del procediment de detenció.

Última actualització: 8 d'agost de 2026

Dades clau

El tema 29 és un dels 38 del programa oficial que figura a l'annex II de les bases. S'enquadra en el que hem agrupat com a procediment penal i drets, que comprèn els temes 28 a 33.

Què entra en aquest tema

Llei Orgànica 6/1984, de 24 de maig, reguladora del procediment d'habeas corpus.

Aquest és l'enunciat oficial del tema 29, i és tot el que diuen les bases. El que no diuen —i és el que decideix el resultat— és quins conceptes es pregunten de veritat i on són els paranys.

El que has de dominar

• La legitimació per instar el procediment i qui pot promoure'l.
• La competència judicial per conèixer-lo.
• El termini de resolució, que és de vint-i-quatre hores.
• Els supòsits de detenció il·legal que l'habiliten.
• L'obligació policial de posar-lo en coneixement del detingut.

Treballa sempre amb el text consolidat vigent, no amb la reproducció d'un manual. En «el procediment d'habeas corpus» aquest matís decideix respostes: una redacció anterior pot donar per bona una alternativa que avui és incorrecta.

Els paranys freqüents

• Atribuir la competència al jutge equivocat.
• Oblidar que el detingut ha de ser informat d'aquest dret com a part dels seus drets.
• Confondre l'habeas corpus amb un recurs contra la detenció: és un procediment de garantia.

Aquestes confusions no són casuals: són el material amb què es construeixen els distractors del tema 29. Amb quatre alternatives i una sola correcta, n'hi ha prou que dos conceptes propers s'assemblin perquè la pregunta discrimini.

Com es pregunta a l'examen

És una llei de nou articles i es pregunta com es pregunten els temes curts: literalment, article per article i sense marge d'interpretació. Els enunciats no descriuen escenes complicades; diuen «qui pot», «davant de quin jutge» i «en quin termini», i les quatre alternatives es diferencien per una sola paraula.

El primer parany és el de la competència, i és el més rendible perquè l'article 2 conté tres regles i no una. La general atribueix el coneixement al jutge d'instrucció del lloc on es trobi la persona privada de llibertat. La segona porta els supòsits de l'article 55.2 de la Constitució al jutge central d'instrucció. I la tercera envia l'àmbit militar al jutge togat militar d'instrucció. Els distractors canvien el criteri de lloc pel del delicte o converteixen el jutge de guàrdia en una categoria pròpia, que no és el que diu el text.

El segon parany és de terminis, i creua amb el tema 28. Les vint-i-quatre hores de l'article 7 són el termini en què el jutge ha de dictar resolució, no la durada de cap detenció; les setanta-dues hores són el sostre constitucional de l'article 17.2 i pertanyen a l'altre tema. Un enunciat que barregi les dues xifres és un distractor construït exactament sobre aquesta confusió. I el tercer parany és de forma: l'article 4 diu que no és preceptiva la intervenció d'advocat ni de procurador, i l'alternativa que els exigeix apareix gairebé sempre.

Les dades que cauen literalment

Tot el que segueix està verificat al text consolidat de la Llei Orgànica 6/1984, de 24 de maig, publicat al BOE.

La taula mostra per què aquest tema surt rendible: nou articles, una xifra i tres regles de competència. És el millor quocient entre el que costa estudiar-lo i el que pot decidir.

Com estudiar-lo

1. Parteix de l'enunciat oficial de l'annex II i localitza la norma que el desenvolupa.
2. Llegeix-la una vegada sense subratllar, per tenir-ne el mapa.
3. Construeix un esquema propi amb classificacions, terminis, òrgans i competències.
4. Tanca el material i escriu el que recordis. Comprova.
5. Fes un test específic d'aquest tema i registra els errors.
6. Torna-hi en dos dies, en una setmana i en tres.

La frontera amb els temes veïns

Amb el tema 28 no hi ha frontera sinó continuïtat, i l'entradilla d'aquesta pàgina ja ho diu. La conseqüència per a l'ordre d'estudi és que el 29 no mereix una sessió pròpia: s'ha de llegir el mateix dia que el 28, immediatament després dels drets de la persona detinguda. Fet així, cada article d'aquesta llei té una escena on encaixar; fet en una sessió aïllada, es memoritza un procediment abstracte i les vint-i-quatre hores acaben confoses amb les setanta-dues.

Hi ha dues fronteres més. Amb el tema 23 la relació és d'antecedent: una diligència d'identificació no és una detenció, i per tant no és el terreny natural d'aquest procediment, però sí que ho és qualsevol privació de llibertat que superi els seus límits. I amb el tema 33 la frontera és de subjecte, com a tot el bloc penal: els menors tenen règim propi. El mapa complet és a el temari.

Com saber si el domines

Comprovació: respon quatre preguntes seguides sense mirar. Qui pot instar el procediment. Davant de quin jutge, amb les dues excepcions. En quin termini ha de resoldre. I què pot acordar. Si en la primera dius «el detingut i el seu advocat» i t'atures, has perdut mitja enumeració, que és on es construeixen les alternatives d'aquest tema.

L'error de mètode d'aquest tema és tractar-lo com un recurs contra la detenció. No ho és: és un procediment de garantia que porta la persona davant del jutge perquè aquest decideixi sobre la privació de llibertat, i aquesta diferència de naturalesa apareix als enunciats amb regularitat. El segon error és donar-lo per sabut perquè és curt; els temes curts es pregunten literals, i els literals no perdonen. Comprova-ho amb tandes que barregin el 29 amb el 28 a els tests.

El seu lloc al temari

El temari té 38 temes i el 29 n'ocupa la posició 29. El seu bloc, procediment penal i drets, comprèn els temes 28 a 33, i convé abordar-lo amb visió de conjunt abans d'entrar tema a tema. L'estructura completa és a el temari.

Preguntes freqüents

Què entra al tema 29 de la Guàrdia Urbana?

Llei Orgànica 6/1984, de 24 de maig, reguladora del procediment d'habeas corpus. Correspon a l'annex II de les bases de la convocatòria.

Quant pesa el temari a l'examen?

La primera prova combina preguntes del temari de l'annex II amb cultura general i actualitat, i la part de temari és la més gran de les tres. Les bases en fixen la composició, però no publiquen cap repartiment tema a tema, i per això aquesta pàgina no en dona cap.

Qui pot demanar un habeas corpus i davant de quin jutge?

Segons l'article 3 de la Llei Orgànica 6/1984, de 24 de maig, poden instar-lo la persona privada de llibertat, el seu cònjuge o parents pròxims, el seu representant legal, el ministeri fiscal i el Defensor del Poble, i el jutge competent pot incoar-lo d'ofici. L'article 4 afegeix que s'inicia per escrit o compareixença i que no és preceptiva la intervenció d'advocat ni de procurador. Pel que fa a la competència, l'article 2 l'atribueix amb caràcter general al jutge d'instrucció del lloc on es trobi la persona privada de llibertat.

Contingut relacionat

Fonts oficials

• Ajuntament de Barcelona — Processos selectius, Guàrdia Urbana
• Seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona — convocatòria GUB 2025
• Institut de Seguretat Pública de Catalunya

GUBTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada per la Guàrdia Urbana de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada a les bases de la convocatòria.